-Aquí todos estamos locos. Yo estoy loca. Tú estás loco. - ¿Cómo sabes que yo estoy loco? - Tienes que estarlo, o no habrías venido aquí.

domingo, 3 de julio de 2011

Sense por

Altre vegada no puc dormir.
Un llit petit, un llit per només un somiador.
L'olor dels llençols es diferent. No sento el seu calor a l'esquena. Ni el seus suaus llavis relliscant els meus.
Avui, demà al matí, no serà el seu 'bon dia' qui em llevi. No se pas si escoltaré aquestes dues paraules.
Obriré els ulls buscant una dolça abraçada matinera i trobaré una habitació desordenada de caixes ordenades.
Última nit. Encara queden massa records aquí. Fora del meu cap, però arrestats en aquest to taronja.
Dins d'aquestes quatre parets els somnis canvien. Dins del records el trobo encara mes a faltar.
Pensaments inútils d'una nena perduda que avui a estimat i demà abraçarà la felicitat.
Penso i no tinc por. Passa el temps i  no n'importa. El seu somriure, la seva felicitat.
Llàgrimes de la mà de somriures no es només el que pots fer. M'omples vuits. Fas feliç. Ho tens tot de mi.
Res em preocupa. Gaudeixo de la teva companyia. 
Dolços somnis.
Fins demà.


No hay comentarios:

Publicar un comentario