Droga inocent

Es un dia espantós.
Les hores passen lentes com mai ho havien fet abans. Jo al llit, desperta però al llit.
No vui llevar-me. Tanco els ulls per veure si m'adormo i el temps es posa del meu costat.
Tanco els ulls...Els obro. Nomes ha passat mitja hora i jo segueixo aqui, entre coixins i llençols arrugats.
Decideixo aixecar-me i me n'adono que el primer peu en tocar el terra brut, es l'esquerre. -Molt bé, penso.
no es que sigui supersticiosa, però...Avui no es un dia normal.
Som a l'agost, la finestra tancada, i la persiana baixada a tope. Sembla que em vui suïcidar...Soc a l'infern!!
Quin dia mes raro...Bueno dia....m'acabo de llevar, espero que la cosa millori. Avui m'ha de tocar la loteria..!
Vaig al lavabo. Es a 5 metres de l'habitació i per moments el passadís s'allarga 5 metres mes per segon. Ja no penso ni anar a la cuina a per el cafè que tant m'agrada pel mati.
Aprofito per dutxar-me, a veure si em canvia la perspectiva amb la que veig aquest dia tan amarg i pesat. Em trec la roba...no pas el pijama...
L'aigua es freda...?! Em "netejo" a tota presa, dons si surto a posar l'aigua clanta, no se pas si entraré de nou.
Poso musica. Radiohead. Sembla que això fa la cosa mes amena.
Engego l'ordinador per veure que hi ha de nou al meu estimat correu. Bé, 20 mails, i son reunions, projectes icomissions. Ara si que vaig a fer-me el cafe. De cap!
Começo amb la feina. Alla voy! Salvare el mundo desde mi "gran" Pc!
De sobte. Un correo inesperat. No se qui es, peró m'envia unes fotos. A bé, veurem que son i qui surt.
Ostia! si aquest pantalons son els...eii! y aquesta samarreta! Però si me les acabo de treure!
Al moment, m'enrecordo de que a la nit, vaig sortir de festa. Segueixo mirant les fotos...quines cares...típic.
Miro qui me les envia. NIDEA. Pero li agraeixo la molèstia i aprofito per preguntar-li, com collons te el meu correu.
Segueixo al "treball". Però em canso. Soc una noia amb poca paciència.
Pujo el volum de la musica i ballo..Quin mal de peus, i aixo que no utilizto talons per anar de festa...
Rebo a la mitja hora la contestació del desconegut. I de sobte...Son la 1 del mig dia!Aixo va be...que passi el temps!
Torno al correo. Ja se qui es! Coi....no recordava que fos tan...tan...uf! Quin home!
Vaig al facebook i el busco. FAIL.
El menjar!! Sembla que la cuina ara es mes a prop que el WC abans! Menjo. Patates i ou fregit! VIVA LA COMIDASANA!!
Torno al facebook. -Solicitud de amistad-. ELL!
Meparece que menamorao! Comencem a parlar...
Avui que semblava un dia de merda...s'em dona que tornaré al llit i no massa sola.
Penso llevar-me amb el peu esquerre tots els matíns.
Bona nit!